Tercera part.... i última.

Continua present el món animal: des dels més petits insectes, com la mantis o pregadéu, als gossos, els ocells i els altres animals que viuen a l'illa; sense oblidar les tortugues. I, és clar, arribem al final quan s'acaba l'època feliç, el temps durant el qual en Gerry Durrell ha conformat el seu caràcter i la seva vocació, per això han de marxar per poder acabar la seva formació des d'un punt de vista més acadèmic, en una bona escola a Suïssa o Anglaterra. Després de l'interludi a l'illa comença un nou temps que, és clar, comença amb nou trasllat: hem viatjat d'Anglaterra fins a les illes gregues, a Corfú, i tornem a Anglaterra. Gerry, el narrador i protagonista, finalment s'ha fet gran.

Segona part: ... comença amb un canvi de domicili

D'entrada és molt significativa la citació que encapçala aquesta segona part: "No oblideu vetllar pels hostes, perquè hi ha hagut qui, sense adonar-se'n, ha hostatjat àngels." I és que, justament, el canvi de residència de la família Durrell es deu a l'interès del germà gran, en Larry, de convidar a una colla d'amics: i una mostra d'hospitalitat és deixar que els amics comparteixin l'espai on vius... i, és clar, si no hi caben, el millor és canviar de casa. En aquesta segona part, destaca el fet que el narrador, en Gerry Durrell, ens explica en profunditat les seves aventures amb els éssers vius de l'illa. El capítol "Els turons de les tortugues" em sembla exemplar i és, a parer meu, un dels més destacats.
Lògicament, la segona part acaba amb nou canvi de casa, si més no per fugir dels parents perquè amb aquests no podem compartir l'espai! Per això cal buscar una vil·la més petita. En fi, la família Durrell va d'una banda a l'altra de Corfú, seguint el camí que els marca en Larry.

Comencem la lectura: primera part

Lawrence Durrell, escriptor de fama reconeguda, va dir que el seu germà Gerald havia enriquit la literatura amb un llibre veritablement còmic, una "obra mestra d'humor, alegria i poesia". Gerald Durrell té una visió unitària del món i dels habitants que l'habiten -inclosa la seva família-, al llarg d'un relat que ens evoca amb intel·ligència i amb una cruel tendresa les peripècies d'un jove aprenent de científic amb una família insòlita que viu en una illa aleshores paradisíaca.
L'humor, la tendresa, els records d'un món infantil que es recorda, potser amb nostàlgia després que han passat força anys, ... quins aspectes voleu destacar de la primera part del llibre?

La meva família i altres animals, de Gerald Durrell

Gerald Durrell va néixer a Jamshedpur, Índia, el 1925 i va morir a l'illa de Jersey el 1995. La seva família, que havia tornat a Anglaterra l'any 1928, va viure a l'illa grega de Corfú entre el 1934 i el 1939. Aquest llibre, La meva família i altres animals, és fruit de l’estada a l’illa i de les experiències que allà hi va viure. El llibre és ple d’humor, un humor innocent i personal, que el converteix en un dels llibres més sensibles i divertits de la literatura contemporània. Podrem comprovar que, ja de ben petit, es dedicava a l’estudi i l’observació dels animals i que, més endavant, va estudiar zoologia i es va convertir en un naturalista d'anomenada universal.


Podeu trobar algunes informacions sobre l'autor i el llibre en aquestes adreces:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gerald_Durrell

http://www.diaridelsestudiants.com/noticia.php?id=51177275405

La rebel·lió dels animals de George Orwell i la revolució russa

La revolució russa: una breu síntesi

Aquesta presentació en ppt us ha de servir per poder començar a entreveure les relacions que hi ha entre el llibre de George Orwell i la història del segle XX: La rebel·lió dels animals es pot entendre com una al·legoria de la revolució russa i, també, de les diverses revolucions que han sacsejat la història mundial al llarg del segle passat. La presentació és anglès, però és prou senzilla perquè tots els alumnes de 4t. la pugueu seguir fàcilment. És clar que ara podeu veure que, malgrat que es tracta d'una faula, no és pas un llibre infantil.

From: widenerd, 8 months ago

SlideShare"> | View | Upload your own

SlideShare Link

Els haikus dels alumnes de 4t d'ESO

Després de la lectura, l'escriptura. Els haikus que han escrit els nois i les noies de 4t s'han acostat, en general, al to que -segons les normes- han de tenir aquests poemes breus. Estan inspirats, alguns força d'altres no tant, en els sentiments que els ha provocat la visió d'un paisatge, o el record d'un paisatge o d'un instant, o, més senzillament, la figura d'algun ésser viu. També, han intentat mantenir la mètrica, un altre dels reptes que cal superar en aquestes composicions.


Acompanyo aquestes notes amb un audiovisual de creació pròpia que recull la majoria de les composicions dels alumnes de 4t de l'IES Manuel Blancafort. Val a dir que el vídeo original es veu molt millor i es poden llegir tots els poemes.

Un haiku per a l’Alícia, de Francesc Miralles

El primer llibre que hem llegit amb els nois i noies de 4t ha estat aquest llibre de Francesc Miralles: Un haiku per a l’Alícia. De la lectura se n’han desprès dues activitats bàsiques: hem treballat la comprensió del text des de diversos punts de vista i hem tancat la lectura amb un treball de creació: la confecció dels haikus per a l’Alícia que no va arribar a compondre el protagonista del llibre.

Per començar l’argument del llibre, un recull de fonts d’informació diverses sobre aquest tipus de poemes i després una mostra de les composicions dels alumnes que, a més van acompanyades d’il·lustracions.

SINOPSI: Als disset anys, el Genís Gràcia creu que la seva vida és un fracàs: els pares s’han separat, no se’n surt amb els estudis, s’avorreix... Quan creu que ha arribat a un carreró sense sortida coneix l’Alícia, que ha fundat una societat secreta on es discuteix sobre la felicitat, els diners o el sentit de la vida. La fascinació per la misteriosa Alícia, amant dels haikus, coincideix amb la singular feina que acaba de trobar en una editorial.

Sobre els haikus

1.Un haiku de Miquel Martí i Pol

Ulls clucs, contemplo
els vells, fidels paisatges
que m’acompanyen.
(Miquel Martí i Pol)

2. De Francesc Miralles: Un haiku per a l’Alícia

p.43 Un haiku és un poema molt breu que descriu un moment d’emoció en contemplar la natura. Com si el poeta es fongués, d’alguna manera amb tot el que l’envolta. Té una estructura molt senzilla: tres versos breus que no cal que rimin. Han de reproduir un moment precís o una emoció concreta. Els autors tradicionals japonesos s’inspiraven en la natura.

3. Una citació de Mario Benedetti

Senzillament, l’haiku clàssic, com a forma lírica, se’m va figurar sempre com un desafiament, tant per la seva estructura fixa, com per la seva brevetat obligada, que el fa encara més cenyit que, per exemple, el sonet, que en la poètica espanyola és tal vegada l’estructura clàssica més rígida. Amb tan sols 17 síl·labes i amb una distribució invariable (5-7-5), l’haiku és en sí mateix una unitat, un poema mínim i no obstant complet. D’aquí la seva visió instantània, la seva condició de guspira, de vegades el seu toc d’humor o d’ironia. Bashoo va deixar per la posteritat aquesta curiosa definició: Haiku és senzillament el que està succeint en aquest lloc, en aquest moment.

Mario Benedetti, 1999

4. Pàgines web de referència

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=haiku&operEntrada=0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Haiku

http://www.movi-ment.net/haiku.html

Per acabar, la tasca que es va proposar als alumnes és la següent:

* Escriu un parell d’haikus inspirats en un tema de la natura tenint en compte les explicacions teòriques anteriors. Per presentar-los adequadament, escriu-los a ordinador i acompanya’ls d’una il·lustració (original o no), però que sigui adequada. Tingues molt present la presentació que et demano. Dedica mig full a la presentació de cada poema.