diumenge, 13 de gener del 2008

Tercera part.... i última.

Continua present el món animal: des dels més petits insectes, com la mantis o pregadéu, als gossos, els ocells i els altres animals que viuen a l'illa; sense oblidar les tortugues. I, és clar, arribem al final quan s'acaba l'època feliç, el temps durant el qual en Gerry Durrell ha conformat el seu caràcter i la seva vocació, per això han de marxar per poder acabar la seva formació des d'un punt de vista més acadèmic, en una bona escola a Suïssa o Anglaterra. Després de l'interludi a l'illa comença un nou temps que, és clar, comença amb nou trasllat: hem viatjat d'Anglaterra fins a les illes gregues, a Corfú, i tornem a Anglaterra. Gerry, el narrador i protagonista, finalment s'ha fet gran.

Segona part: ... comença amb un canvi de domicili

D'entrada és molt significativa la citació que encapçala aquesta segona part: "No oblideu vetllar pels hostes, perquè hi ha hagut qui, sense adonar-se'n, ha hostatjat àngels." I és que, justament, el canvi de residència de la família Durrell es deu a l'interès del germà gran, en Larry, de convidar a una colla d'amics: i una mostra d'hospitalitat és deixar que els amics comparteixin l'espai on vius... i, és clar, si no hi caben, el millor és canviar de casa. En aquesta segona part, destaca el fet que el narrador, en Gerry Durrell, ens explica en profunditat les seves aventures amb els éssers vius de l'illa. El capítol "Els turons de les tortugues" em sembla exemplar i és, a parer meu, un dels més destacats.
Lògicament, la segona part acaba amb nou canvi de casa, si més no per fugir dels parents perquè amb aquests no podem compartir l'espai! Per això cal buscar una vil·la més petita. En fi, la família Durrell va d'una banda a l'altra de Corfú, seguint el camí que els marca en Larry.

dimarts, 8 de gener del 2008

Comencem la lectura: primera part

Lawrence Durrell, escriptor de fama reconeguda, va dir que el seu germà Gerald havia enriquit la literatura amb un llibre veritablement còmic, una "obra mestra d'humor, alegria i poesia". Gerald Durrell té una visió unitària del món i dels habitants que l'habiten -inclosa la seva família-, al llarg d'un relat que ens evoca amb intel·ligència i amb una cruel tendresa les peripècies d'un jove aprenent de científic amb una família insòlita que viu en una illa aleshores paradisíaca.
L'humor, la tendresa, els records d'un món infantil que es recorda, potser amb nostàlgia després que han passat força anys, ... quins aspectes voleu destacar de la primera part del llibre?

La meva família i altres animals, de Gerald Durrell


Gerald Durrell va néixer a Jamshedpur, Índia, el 1925 i va morir a l'illa de Jersey el 1995. La seva família, que havia tornat a Anglaterra l'any 1928, va viure a l'illa grega de Corfú entre el 1934 i el 1939. Aquest llibre, La meva família i altres animals, és fruit de l’estada a l’illa i de les experiències que allà hi va viure. El llibre és ple d’humor, un humor innocent i personal, que el converteix en un dels llibres més sensibles i divertits de la literatura contemporània. Podrem comprovar que, ja de ben petit, es dedicava a l’estudi i l’observació dels animals i que, més endavant, va estudiar zoologia i es va convertir en un naturalista d'anomenada universal.


Podeu trobar algunes informacions sobre l'autor i el llibre en aquestes adreces:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gerald_Durrell

http://www.diaridelsestudiants.com/noticia.php?id=51177275405