Lawrence Durrell, escriptor de fama reconeguda, va dir que el seu germà Gerald havia enriquit la literatura amb un llibre veritablement còmic, una "obra mestra d'humor, alegria i poesia". Gerald Durrell 
té una visió unitària del món i dels habitants que l'habiten -inclosa la seva família-,
al llarg d'un relat que ens evoca amb intel·ligència i amb una cruel tendresa les peripècies d'un jove aprenent de científic amb una família insòlita que viu en una illa aleshores paradisíaca.
L'humor, la tendresa, els records d'un món infantil que es recorda, potser amb nostàlgia després que han passat força anys, ... quins aspectes voleu destacar de la primera part del llibre?
té una visió unitària del món i dels habitants que l'habiten -inclosa la seva família-,
al llarg d'un relat que ens evoca amb intel·ligència i amb una cruel tendresa les peripècies d'un jove aprenent de científic amb una família insòlita que viu en una illa aleshores paradisíaca.L'humor, la tendresa, els records d'un món infantil que es recorda, potser amb nostàlgia després que han passat força anys, ... quins aspectes voleu destacar de la primera part del llibre?
40 comentaris:
La primera part de "La meva família i altres animals" ha estat prou interessant en un contingut de noranta pàgines.
En el fons no puc negar que m’hi he acabat enganxat, encara que se m’ha fet feixuc.
El canvi de domicili de la família m’ha semblat molt inesperat i ràpid. Això em va sorprendre, ja que a la vida real una família no agafa les maletes i se’n va a un altre extrem del món. Tot el desenvolupament d’aquesta part s’ha basat en l’explicació de les aventures d’en Gerry (el narrador del relat) pels camps de la illa descobrint nous animals per estudiar. En aquesta part he trobat personatges força estranys, com per exemple el home de les cetònies. A més a més no crec que una tortuga com l’ Aquil•les, un colom com en Quasimodo, una granota o un pardal siguin animals domèstics.
Fent un primer cop d’ull a La meva família i altres animals ja es veu que és un llibre gruixut, amb lletra petita i que pot semblar avorrit. O si més no aquesta va ser la primera impressió que vaig tenir jo. L’he oblidat per uns dies perquè en vaig sentir bones crítiques i decideixo, doncs, afrontar la novel·la amb un pensament optimista i positiu.
La història és explicada pel fill petit d’una família anglesa molt peculiar que es trasllada a la illa de Corfú. Gerry hi posa un toc d’humor molt agraït perquè el llibre no es faci tan feixuc de llegir. La descripció que fa dels membres de la seva família és l’aspecte més interessant de tota aquesta primera part, ja que són unes persones realment peculiars i originals. Costa d’imaginar que puguin ser reals, perquè sempre es veuen immersos en situacions excèntriques i caòtiques.
Ara bé, m’he emportat una gran decepció. No m’ha acabat de convèncer del tot, però què puc fer-hi, si el món de la fauna i la flora no m’entusiasma. Crec que aquesta és la principal causa per la qual no m’ha acabat d’enganxar del tot la novel·la de l’escriptor anglès. Per tant, que no m’agradin els animals és un fet i que a l’autor sí, n’és un altre. És una contraposició de gustos brutal i per això se m’ha fet difícil la lectura, si més no, d’aquesta part, ja que haig d’esperar a llegir les altres dues, per decidir si aquesta meva opinió es repeteix al llarg de tot el llibre o si és només puntual.
Però jo crec que això és qüestió de gustos i per tant, penso que aquest llibre és recomanable per a aquells que tinguin afició als animals.
La primera part de La meva família i els animals m’ha agradat força. L’únic inconvenient que he trobat és que el narrador, que és el mateix protagonista, descriu massa, i a algunes vegades se’m va fer una mica pesat. També cal dir que això de canviar-se d’habitatge i anar-se’n molt lluny sense gairebé pensar-ho ni un moment, - amb problemes d’idioma, problemes de diners... - és un mica impossible.
Però a part de tots aquests problemes, en Gerry s’ho passa prou bé amb el seu gos, Roger. Van pels voltants de la vila a investigar i a observar la fauna que és el que més l’entreté i en el fons el que s’ho passa millor.
Quan vaig veure per primera vegada el llibre de "La meva família i altres animals" vaig pensar que seria un llibre aborrit, ja que la lletra era molt petita i era un altre llibre d'animals. I quan ja he llegit la primera part continuo pensant igual. No és que sigui un llibre molt pesat de llegir, però com que el protagonista, en Gerry, el propi autor sempre està fent descripcions d'animals molt petits, com insectes, es fa pesadíssim llegir els comentaris d'aquest nen petit que l'única cosa que pot fer és observar animalets del jardí.
Segurament és una història real perquè ens la narra el propi Gerald Durrell, però sigem realistes, si ets un lord anglès i arribes per primera vegada a una illa perduda del mar grec no et poses a observar animalets!
Potser l'aborriment provoca aquestes coses, però tenint tres o quatre germans, una mare i, segons l'autor, bons amics com pagesos o senyors que es va trobant quan fa les seves "expedicions" no estàs per observar tant detalladament la natura, potser una mica sí, però passar-se tot el matí i tarda mirant al terra per veure com les formigues porten pa al seu cau, vol dir que o bé en Gerry no està gaire fi del cap o bé que el fet de canviar tant radicalment la seva vida l'hagi provocat l'automarginació.
Com he dit, la primera part no m'ha semblat molt bona, però com tota la gent que conec que ha llegit aquest llibre m'ha dit que és un llibre boníssim crec que la segona i tercera part seràn molt més bones.
La primera part d’aquesta novel•la, La meva família i altres animals, m’ha semblat força interessant. Tot i que al començament em va costar una mica posar-m’hi, al llarg dels diferents capítols m’ha anat agradant cada cop més i se m’ha fet més amè.
Les parts dedicades a la descripció d’animals han estat les més feixugues, ja que, en la meva opinió, els explicava massa detalladament i en massa ocasions. Els trossos que m’han entretingut més han estat les escenes en les que explicava les peripècies que passava amb la seva família i amb els amics que havien conegut a l’illa. Totes eren bastant divertides i peculiars, ja que res del que explica són situacions gaire comuns.
Els personatges m’han semblat molt interessants, ja que cadascun d’ells té una característica que crec que cal destacar. En Gerry m’ha semblat un nen molt alegre i despreocupat a qui li apassiona observar animals i que, per això, quan pot, ho fa. M’ha agradat l’humor que utilitza per descriure les situacions familiars, que donen un to divertit a la novel•la. La mare crec que és una dona molt implicada amb la seva família, que aconsegueix tirar-la endavant fins i tot en els moments més difícils, i em sembla una dona admirable. La Margo és una noia molt moderna per l’època, a qui no li importa la opinió que els altres puguin tenir d’ella, i em sembla que té una actitud molt positiva davant dels problemes familiars i que els sap afrontar. En Larry és un noi molt generós, que sempre que pot convida a gent i ofereix sempre el que té per compartir-ho amb els seus amics. A més, tots s’estimen molt, es preocupen molt per els altres membre de la família i s’ajuden sempre que poden.
Un aspecte que m’ha cridat l’atenció i que penso que està molt ben aconseguit és l’actitud dels grecs de l’illa de Corfú. Fa tres estius vaig estar a diverses illes gregues i la gent descrita en el llibre m’ha recordat molt a la gent que vaig conèixer, ja que allà tothom és molt hospitalari i generós, tal i com es veu en aquesta part, i també són molt alegres i divertits. A més, un altre tema que quan hi vaig anar em va resultar curiós és que tenen molta mania als turcs, com passa amb l’Spiro i el noi turc que surt amb la Margo.
Segueixo llegint, per saber què passarà a continuació. Ja deixaré més comentaris.
La primera part de "La meva família i altres animals" ha estat interessant, suposo que com que no sabia de que aniria el text, vaig agafar el llibre amb ganes, ja que si del començament m’hagués obsessionat amb el pilot de pàgines que té, no hauria acabat el llibre.
Tot el llibre està ple de descripcions massa llargues pel meu gust, a mi m’agraden els llibres que hi ha més acció i no tanta descripció.
A part de les descripcions, el llibre m’ha fet reflexionar en bastants temes que o no recordava o que són uns petits consells que cal tenir amb compte:
En la primera part, l’autor, a partir d’en Larry, m’ha fet veure bastants comportaments de la gent i opinions, algunes semblants a les meves i altres no tant. Per exemple, parla de la necessitat de fer un canvi quan les coses no van massa bé i amb la confiança que un dia o altre les coses poden millorar (La migració). També parla que hi ha gent que intenta aparentar el que realment no és (L’illa insospitada). Un altre tema és que molta gent es queixa per coses que li passen, però no mouen ni un dit per solucionar els problemes (La vil•la de color de maduixa), i el tema que considero que és més important, és el de ser un egoista i només pensar en tu i no els altres. Aquest últim tema es pot observar en el capítol de una conversa, quan el Larry li diu de canviar de casa, perquè ha convidat a molta gent a estar-s’hi i en la casa on viu no hi caven.
Crec que a part de les llargues descripcions, aquest llibre t’aporta idees noves i nous coneixements cap a la natura.
Personalment, la primera part de "La meva família i altres animals m'ha sobtat bastant, ja que comença amb un ritme bastant lleuger i si no t'hi enganxer ràpisament és difícil de seguir.
Només començar el relat ja hi ha un tresllat de la família, que decideix anar a viure a Europa, però no saben quin país: Grècia, Anglaterra, Espanya... Al final es decanten per una illa grega anomenada Corfú.
Quan trpitgen l'illa per primera vegada comencen a buscar casa, però no els agrada cap ja que els lababos son molt rars i ells en busquen un que siugui gran. Finalment s'instalen a una petita vila que hi ha sobre un turó.
A la ciutat coneixen un taxista que parla anglès i que no els deixe per res.
En Gerry, el narador, li agraden molt els animals i no desaprofita cap moment per poder investigar noves espècies (a la seva manera) i anar a fer tombs pels olivars amb el seu gos.
La seva mare decideix que en Gerry hauria de fer classes i contracten un amic de Corfú que li fa classes, però ell només està interessat per les ciències de la naturalesa, el professor ho va relacionant les altres assignatures amb l que a ell li agrada perquè s'interessi més.
En Gerry, té la gran sor de conéixer en Theódoros, un biòleg de Corfú, i cada setmana va al seu laboratori a fer noves recerques i també el que n'hi diuen "excurcions".
Aquesta primera part, l'he trobada un pèl feixuga ja que és un llibre plè de descripcions, i també és molt lenta de llegir, però no m'ha desagradat.
Per no fer-me massa repetitiva, començaré de forma diferent als altres.
Només girar i veure la primera plana, ja vaig veure que no seria pas, un llibre fàcil de llegir, o si més no, ràpid. Però de totes maneres ho havia de fer.
M’ha sorprès que el narrador del conte, fos en Gerry, al germà petit. En tot moment descriu al que veu, tot al que li passa, perquè els lectors puguem visualitzar al que ens està ensenyant, però això, a la llarga es fa pesat; moltes vegades m’ha fet perdre el fil de la lectura.
Per no parlar tant genèricament, vull destacar un capítol, el quart; en el qual es parla sobre els coneixements que té en Gerry. Al problema que planteja la mare, es que el seu fill viu com un salvatge, i que li caldria alguna mena d’educació. Després de que cada un dels germans expliqués alguna situació relacionada amb els animals que el germà petit portava a casa, en Larry va decidir una cosa: Si de veritat la mare volia una educació pel seu fill, li diria en George, un professor, si al podria ajudar.
Aquest, va acceptar la proposta, de manera que en Gerry aprenia ràpidament, gràcies a les classes dinàmiques que aquest li feia.
He escollit aquest capítol per una cosa en concret, un petit detall; com ja sabem, el protagonista es un fanàtic dels animals, hi viu únicament, per ells. Doncs, al professor, li va ensenyar un problema de matemàtiques, i portaven moltes classes sense poder-lo resoldre; però un dia, el va planteja d’una altre manera. En contes d’explicar el problema amb números, al va plantejar amb animals, fent que en Gerry hi prestés més atenció, hi al resolgués sense tantes dificultats.
Durant al capítol, es dedica a explicar-nos fets històrics, aventures, tot al que el seu professor li ha ensenyat. Però sempre de la seva manera, hi posant-hi animals entre mig.
Gerald Durrell va escriure "La meva família i altres animals" recordant les seves vivències a Corfú. En principi pot semblar interessant, o fins i tot, entretingut. Però, a mi se m'ha fet una mica pesat i un pèl avorrit.
Tot i així, haig de destacar un moment d'aquesta primera part que m'ha agradat especialment. Aquesta escena ha estat la conversa que mantenen en Larry i la seva mare. Trobo que es llegeix força ràpid i t'enganxa, encara que duri poques pàgines. Són força divertits els motius que li dóna el germà del protagonista (ara també escriptor de renom), ja que són una mica insòlits. És capaç de convèncer a la seva mare per canviar-se de casa, només perquè vol rebre a uns convidats i, per tant, necessiten una casa més gran.
La primera impressió que em va dona el llibre “La meva família i altres animals va ser de llibre llarg i avorrit, i el vaig comença a llegir amb aquesta idea per no emportar-me una decepció, i vaig encertar, per el que he vist.
A la primera part del llibre és molt de descripcions per part del narrador, en Gerry, cada cop que el protagonista, per tant ell, descobria un paisatge nou, quan arriben a la casa nova, quan investiga un nou animal, quan explora... Pràcticament no hi ha aventures o intriga, només quan, mentre explora la illa, coneix algú nou i estrafolari, o un nou tipus de insecte o espècie d’animal, quan un dels seus animals fa coses fora de lo normal, o quan un del seus animals es mort... trobo que és el màxim d’aventura que hi ha i si sumem això am la lletra petita fa una primera part molt avorrida i pesada, segons el meu punt de vista.
De moment, “La meva família i altres animals” no m'acaba d'agradar. Per gaudir d'un llibre necessito que m'enganxi des del primer moment, i aquest no ho està aconseguint. És cert que el vaig agafar amb poques ganes, com em passa amb la majoria de lectures proposades per l'institut, però tot i així, el segueixo trobant pesat i molt lent. En general, m'agrada llegir novel·les d'acció o d'intriga, i aquesta no té ni una cosa ni l'altre. És per això que crec que em costarà llegir la segona i la tercera part.
Per reforçar la meva opinió, parlaré d'aspectes concrets, com la manera d'escriure de l'autor. Gerald Durrell fa del protagonista un noi molt observador i apassionat, i per aconseguir-ho descriu detalladament tot el que aquest es troba. Si m'interessés la zoologia, provablement prestaria més atenció a les explicacions que fa, però no m'agrada, i això provoca que encara em satisfaci menys la història.
A més, encara que valoro positivament l'originalitat de l'autor, alguns dels personatges, com l'Spiro o en Theòdoros, m'han posat nerviosa per la manera de parlar i han dificultat la meva lectura.
Tot i així, destacaré positivament l'Home de les Cetònies i en George. El primer és un personatge molt curiós, diferent, que causa bona impressió a Gerry. George m'ha semblat un noi divertit i que educa al protagonista d'una manera molt especial. El capítol que dediquen a ell (capítol quart, Mitja faneca de saviesa), ha estat el que més m'ha agradat d'aquesta part.
Per acabar, diré que una de les escenes que m'ha semblat més divertida ha estat al final del capítol sisè, quan la mare i la Margo expliquen com ha anat al cinema amb el turc. És una escena entretinguda i simpàtica.
Tot i que aquesta primera part de la novel·la no m'ha agradat massa, començaré amb ganes la següent amb l'esperança de que la meva opinió pugui canviar.
La meva família i altres animals
I a part:
Quan vaig començar a llegir el llibre em vaig adonar que hi havia un munt de paraules que sí que sabia el seu significat però no acostumava a utilitzar-les en les meves oracions, no hauria sabut el seu significat si no hagués estat dins del context, frase,etc o directament no sabia què significava, per tant vaig començar a subratllar-les. Quan vaig acabar de llegir la primera part vaig adonar-me que tenia un munt de paraules sense la seva definició així que el meu treball és sobre les paraules que hi apareixen en aquest llibre i no s’acaben d’utilitzar.
Plumbi: adj. De plom.
Parapet: TÀCT Terraplè, mur, barricada, conjunt de sacs de sorra amuntegats, etc, que protegeix els soldats del foc de front i els permet de disparar llurs armes de foc, en els atrinxeraments.
Catarro: Inflamació aguda o crònica d'una mucosa.
Envergadura: acció d’envergar
: v Lligar una vela a una verga subjectant la ralinga del gràtil d'aquella a la seva respectiva verga.
Gorges: n. Gorg
Gaig: l Ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids (Garrulus glandarius), de plomall erèctil al pili, llistat de blanc i negre, i plomatge bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra.
Minucioses: adj. Que es deté en els menors detalls, en minúcies.
Sedejant: adj. Que pateix set; assedegat.
Irisació: (irisar) v tr Fer iridescent, colorar una cosa amb els colors de l'iris.
Amonestador: (amonestar) Publicar les amonestacions.
Badies: f Entrada del mar o d'un llac en la costa, generalment més petita que un golf.
Acinglerada:
adj. Que forma cinglera, ple de cingles.
: m Espadat de roca que forma timba, al cim o en el pendent d'una muntanya.
Règiament:adv. D'una manera règia.
: fig. Sumptuós, magnífic.
Missionera: adj. Relatiu o pertanyent a la missió o a les missions.
Cabriolés: m Descapotable.
Positura: f Manera de posar els membres i tot el cos una persona o un animal.
Horda: f Tribu nòmada.
Aferrissadament:adv.[de aferrissat]
: adj. Dit d'un combat, un encontre, una topada, etc, en què els combatents lluiten aferrissadament.
Tumult: m 1 Agitació que es produeix en una reunió de persones, en una multitud, amb crits i confusió de veus, aldarull, bullanga.
-2 esp Avalot popular o militar.
Frac: m Peça de vestir amb mànigues que per davant arriba només fins a la cintura i per darrere porta dos faldons llargs de forma trapezial.
Sobrer: adj. Que sobra; sobrant.
Combregar: v l Administrar el sagrament de l'Eucaristia (a algú).
Adés: adv. En un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present.
Crespó: m Fil que hom obté torcent dos caps de seda o més, un dels quals ja ha estat torçut prèviament.
Gualdrapes: f Manta llarga que protegeix i adorna la gropa d'un cavall, d'un mul, etc.
Fèretre: m Caixa o baiard en què hom porta a soterrar un mort.
Amortallats:
Aflicció: f Estat de qui està afligit.
: v tr Colpir dolorosament una desgràcia, un mal.
Ràfaga: (pg. 28 últim paràgraf de “La meva família i altres animals) no he trobat el seu significat en el diccionari.
Apelfat: Pell adobada, dita també vellut, que presenta per algun costat una pelfa formada per les mateixes fibres del teixit natural de la pell.
Dissuadir: v tr Induir a desistir d'un propòsit, persuadir de no fer alguna cosa.
Bel•ligerància: f 1 Qualitat de bel•ligerant.
: adj. i m Guerrejant, que està en guerra.
Intrepidesa: adj. Que no tem els perills.
Burocràcia: f Autoritat, influència excessiva, dels funcionaris públics en els negocis de l'estat.
Merlets: m 1 Cadascun dels petits pilars d'obra i de secció quadrangular que per a defensa hom construïa al cim de les antigues fortaleses, deixant entre l'un i l'altre un espai per a poder tirar contra l'enemic.
Pestilent:
Pestilent: adj. Que escampa la pesta.
Opuscle: m Obra literària o científica de poca extensió.
Adustament:adv. D'una manera adusta.
: adj. Cremat, com cremat o abrusat.
Vagarejaven: Estar ociós, passar temps vagarós.
Vori: m l Part de la dentina coberta d'esmalt.
Esfinx: Persona que no deixa endevinar el seu pensament, de caràcter enigmàtic i inescrutable.
Feresa: f Qualitat de fer.
Fruir: f Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada; gaudir.
Ert: adj. Dret i rígid.
Peduncle: 1 Cua d'una flor o d'una inflorescència.
Lil•liput: en el diccionari no surt la definició de Lil•liput, però en canvi en la definició de Lil•lipotenc trobem: adj. Relatiu o pertanyent al país imaginari de Lil•liput, habitat per persones i animals d'estatura reduïdíssima.
Ivori: m Vori.
Barboteig: v intr Parlar entre dents, fer embuts.
Enfilalls: m Conjunt de les coses enfilades en un fil, una corda, etc.
Ixent: adj. Que ix, dit especialment del Sol quan surt.
Sotjar: v tr Observar, amb cautela o d'amagat, algú o alguna cosa estant amatent al que pugui esdevenir-se.
Murtres: f Murta.
: Arbust perennifoli de la família de les mirtàcies de fulles oposades, ovals, lluents i glabres, flors blanques i oloroses i fruits.
Cataractes: f Afecció ocular consistent en l'opacitat, parcial o total, del cristal•lí o de la seva càpsula.
Escamós: adj. i m Escatós
Desfici: m Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent.
Exempt: adj. 1 Lliure d'una obligació, d'una càrrega o d'una cura.
Vulpí: adj Relatiu o pertanyent a la guineu.
Amarats: v tr l Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid.
Obstaculitzat: v tr Posar obstacles a una cosa.
Llanguissin: (pg. 61 l’última paraula del primer paràgraf de “La meva família i altres animals) no he trobat el seu significat en el diccionari.
Promontori: m Altura considerable de terra, especialment la que avança dins la mar.
Enuig: m Fort desplaer, disgust, irritació.
Nervades: (nervació) f Conjunt i disposició dels nervis d'una fulla.
Sèu: m Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d'altre bestiar.
Mussitar: Parlar molt baix o sense emetre veu.
Erudit: adj. i m i f Que té erudició.
Lacònicament:
Lacònicament: Que expressa el pensament amb molt poques paraules.
Pulcra: Dit d'una cosa feta o arranjada amb cura i netedat.
Desesmada: Sense esma.
Elisabetianes: adj. Relatiu o pertanyent al regnat d'Elisabet I d'Anglaterra.
Delectar: v tr Fer gustar un plaer intens.
Dispèpsia: f Digestió alterada o aviciada.
Subreptíciament: adj.Fet ocultament.
Narcotitzada: v Estar en estat de narcòtic.
: adj. i m Dit de la substància que, subministrada en dosis moderades, produeix un son profund, i en dosis més fortes, coma i convulsions.
Nauseabundes: adj. Que causa nàusea.
Lànguidament: adj. Dèbil, mancat d'energia, de vigor, d'empenta.
Púdicament:
Blasmi: (de blasmar) v tr Desaprovar, censurar (algú) pel fet d'haver obrat malament
En aquesta primer història he vist la necessitat que tenia en Larry en canviar d’ambient, àmbit,etc. També he notat que tot hi havent un canvi tant gran de cultures entre els anglesos i els grecs no hi ha hagut molt xoc. Els habitants del nord sempre ha estat gent molt tancada i poc confiada, en canvi la gent del Mediterrani caracteritza pel seu caràcter obert, amable i acollidor; especialment els grecs, que sol ser gent molt cridanera i molt de festes. Tot i així, a part del problema de les sales de bany, no explica cap situació estranya. I per acabar m’ha agradat molt com explica que aprèn el idioma de mica en mica.
La primera part de "La meva família i altres animals", com les dues parts següents, no m'agrada gaire ja que és massa descriptiva i detallista, a més no em declaro gens aficionada als insectes i als animalets del bosc, ja que justament és el ue menys m'agrada del camp i la muntanya. A més, potser només em passa a mí però en aquesta primera part no hi ha hagut gaires moments d'humor, com diu l'argument de darrera. En canvi, però, si que trobo que hi ha poesia.
La cosa que m'ha agradat més de la primera part és la tortuga Aquil•les i les mascotes que té més endavant. La tortuga m'agrada perquè té una manera de ser divertida i entretinguda i de fet penso que a tothom, fins i tot una persona que odia els animals, li agradaria tenir una tortuga així.
El principi de tota la primera part, abans de marxar cap a Grècia, m’agrada molt més, i quan just acaben d’arribar també, perquè trobo que no es fa tant pesat.
Crec que ha de ser una gran sorpresa venir d’Anglaterra i anar a Grècia ja que canvies de clima, d’idioma i de manera de viure.
La primera part de "La meva família i altres animals" se’m ha fet un pèl pesada.
Al principi em va agradar força la idea de la història, em vaig sentir identificada d'alguna manera amb el protagonista que de cop se n’anava amb tota la seva família cap a un lloc desconegut, però a mesura que anava llegint el llibre cada cop m'atreia menys. Com han dit ja algunes companyes és una mica falsa la manera en com arriben a la petita illa, la facilitat amb que troben una casa, el fet de que el Gerry, el protagonista, estigui durant molt temps sense escolaritzar etc.
De totes maneres, deixant això de banda, per al meu gust al llibre li falta aventura, hi ha grans parrafades que només són descriptives i que parlen sobre petits animals i plantes que se’m han arribat a fer pesades de llegir. Per això s’agraeix quan passa alguna cosa, com per exemple la història del colom Quasimodo que aporta humor i canvia, per uns moments, el curs del llibre.
Abans de començar a comentar què m'ha semblat aquesta primera part de La meva família i altres animals, em veig obligat a mencionar que mai m'ha agradat massa llegir, és per això que la lectura d'aquest llibre (com la de tants altres) m'ha semblat bastant feixuga.
Tot i així, he de reconèixer que m'ha sorprès el fet de que, en quant a argument, el llibre no m'ha acabat de desagradar, ja que com que a mi m'agraden els animals la lectura m'ha resultat bastant més agradable.
Aquesta novel•la, o si més no, aquesta primera part es basa en descripcions, la qual cosa fa que tingui un ritme lent i per això llegir-la pot resultar força pesat.
El que mes m’ha sobtat ha estat forma en que decideixen traslladar-se a Corfú. Ho proposa Larry, en una discussió amb la seva mare sobre el mal temps d’Anglaterra: Aquest mati he rebut una carta d’en George, diu que Corfú és meravellós. Per que no fem les maletes i marxem cap a Grècia?, i dit i fet. Trobo que es una decisió molt precipitada, ja que normalment aquests temes es tracten i reflexionen durant molt temps abans d’efectuar una cosa tant important com una mudança, i encara més el canviar de país.
Per a tots els que els agradin els animals i els llibres d’aventures aquest es un llibre molt adient, ple d’humor, tot i que en alguns moments la seva lectura sigui una mica pesada.
La primera part de La meva família i altres animals m’ha semblat interessant. Crec que és un llibre llarg, però si en mica en mica et poses a llegir-lo el temps et passa volant. Per deixar constància dels bons moments que he passat llegint aquest llibre m’agradaria nombrà algunes de les moltes parts que m’han agrada’t.
En primer lloc m’entusiasma’t l’arribada de la família Duralls a l’illa. Trobo que és interessant l’arribada pel fet de conèixer l’Spiro. Trobo graciós com el llibre intenta explica la manera de parlar que té l’Spiro. El llibre representa aquesta forma fent faltes d’ortografia, com si dient que l’Spiro no sap parlar gaire bé l’anglès.
El que també m’agrada’t d’aquest primera part són tots els personatges que van apareixent. Em semblant uns personatges curiosos i estrafolaris per la forma que té l’autor de presentar-los. De tots els personatges que surten en aquesta primera part, crec que el que més m’ha causat impacte ha estat l’home de les Cetònies. El trobo un personatge singular. Relacionat amb l’home de les Cetònies, una altra cosa que m’ha causat curiositat són els noms que li posa en Gerry en els animals que té. El nom de Quasimodo i Aquil•les em fan recorda a noms molt coneguts de la història.
Podria estar citant molts trossos que m’han agradat, però intento dir els que més m’han causat impacte.
Per últim, m’agradaria remarcar la petita història d’amor que té la Margo amb un noi turc. Aquest part de la novel•la m’agrada’t perquè trobo curiós la manera que tenen mare i filla a la hora de reaccionar davant la situació i també perquè em sembla curiosos els modals que té el turc quan està amb aquestes.
I ja si per acabar, m’agradaria dir que penso que és un llibre amb repercussió, perquè hi ha hagut una capítol, La conversa, que m’ha semblat recordar que l’any passat en el llibre de català sortia com a introducció del tema.
De moment, aquesta primera part del famós relat de Gerald Durrell a la preciosa illa de Corfú, "La meva família i altres animals", m’està entusiasmant. M’agrada com el jove protagonista, Gerry, descriu cada cosa que veu amb una fascinació i admiració del món natural increïbles. Ho explica tal i com ho veu, tal i com ho sent. El que em crida molt la atenció, també, és aquest punt d’innocència i de caliu amb què Gerry parla del món.
La família anglesa arriba a l’illa de Corfú i el xoc entre les dues cultures, grega i anglesa, fa que comencin a aparèixer les primeres situacions còmiques. Així, una de les coses que m’ha agradat més de llegir és la descripció dels curiosos personatges de l’illa, en especial, l’Home de les Cetònies. Crec que dóna una imatge d’excentricitat i d’originalitat molt singular. Per aquest motiu, Gerry sent curiositat per l’home.
Un altre personatge que m’ha cridat l’atenció és el mestre Theòdoros, sinònim de saviesa i de coneixement de la zoologia. Així, Gerry es converteix en el seu alumne i Theòdoros busca la manera de cridar la seva atenció, sempre amb un punt de ciències de la naturalesa. De tota manera, admiro el gran interès que mostra Gerry vers tots els aspectes relacionats amb l’anatomia dels animals, l’observació de la natura i l’aprenentatge de les ciències.
Un altre aspecte que m’ha inquietat ha estat aquesta manera de convertir qualsevol petitesa en una gran proesa de la naturalesa. Tan sols em queda confirmar si Gerry es convertirà en un amant de la naturalesa, a imatge de Theòdoros i si conservarà aquest interès al llarg de la seva vida. Així doncs, seguiré llegint fins descobrir-ho.
Jo, personamlment un llibre sempre se'm fa pessat, pero aquest més. Aquest no el trobo massa interessant, sempre en Gerry, fent explicacions de les caractrístiques dels animals, i això se'm fa pessat, necessitaria mes aventures per donar-li més emoció a la narració. Pero crec i espero que aquest llibre anirà agafant emoció ja que encara queda molta part per llegir endavant. La primera part explica de que anirà la historia, presenta les persones o animals, el lloc... Pero d'aqui en endavant espero aventures, perquè sinó no tindré un bon record d'aquest llibre.
En conculisió, la primera part se m'ha fet llarga...Espero que baji agafant emoció.
"La meva família i altres animals" és un llibre que m'ha interessat especialment perquè dóna molta importància al món dels animals. A mi m'agraden els animals, sobretot els gossos, i al llarg d'aquesta part el Roger és un personatge bastant important i demostra que un gos pot ser un animal que pot fer molta companyia.
Haig de dir que he trobat una mica pesades les descripcions, ja que se m'han fet molt llargues. Això no vol dir, però, que no cregui que s'hagi de descriure en un llibre, però no tant!
Per acabar de treure conclusions d'aquest llibre, prefereixo seguir llegint.
Aquest llibre, la meva família i altres animals, ja quan el vaig comprar, ja em va semblar que seria un llibre pessat de llegir, que em comportaria un gran nombre d’hores llegir-lo ja que a parlava d’animals, i la veritat és que en dos anys, em llegit força llibres on els protagonistes siguin animals, o hi tinguin un paper molt important. La història, sembla ser que és com una espècie de explicació de la infantesa del propi autor, ja que surt ell i tota la seva família.
La primera part es caracteritza sobretot per moviments, primer, surt que la família martxa d’anglaterra ja que no els hi agrada i busquen un clima millor. Van a parar a Grècia on primer s’allotjen en un hotel i despres canvien a una vila, la vila de color de maduixa. Gerry, en aquesta part es fa una mica pessat ja que es passa tot el dia al jardí descrivint tota serie d’insectes.
El llibre "La meva família i altres animals a primera vista em va semblar un llibre molt pesat i feixuc ja que te moltes pàgines i la seva lletra es molt petita.
Quan vaig començar a llegir-lo vaig veure que les meves expectatives s'anaven complint, em sembla un llibre força avorrit ja que almenys a la primera part sempre es parla del mateix.
La primera part encara que he dit que em sembla avorrida perquè quasi tot son estudis que fa en Gerry sobre els animals de les illes algunes coses puntuals que diu aquest noi,m`han interessat ja que amí com a ell m'agraden els animals i les seves coses i llegir els estudis que fa en Gerry sobre alguns animals m’ha fet aprendre coses d’ells que no sabia.
En aquesta part m’han sorprès alguns personatges que van aparent i la facilitat amb la que la família d’en Gerry se’n va viure a un altre lloc.
1a part:
A mi personalment, la primera part d’aquest llibre no m’ha agradat gaire, ja que hi ha moltes descripcions i em semblen una mica avorrides. En canvi, quan ja no fa descripcions i explica les aventures de la seva família , trobo que és un llibre irònic i bastant ràpid de llegir.
Llavors, entrant en l’aspecte dels personatges, voldria comentar el cas del narrador (Gerry). És una persona molt diferent a mi ja que es capaç de passar-se moltes hores observant els animals tranquil•lament, en canvi jo, no puc estar quiet tanta estona, i si haig de mirar tanta estona una cosa prefereixo mira una altre cosa que no pas animals.
En el primer comentari del llibre “La meva familia ia ltres animals” al primer cop d’ull m’ha semblat un llibre molt pesat, lletra petita, molt gruixut,
Però después de començar el llibre no semblava tant aburrit, tot i que el canvi de domicili m’ha sobtat, sense penasr-ho, amb altres problemas com l’idioma, la cultura, i aixó a la vida “real” no és una decisió que es prengui a la lleujera.
Un altre inconvenient que he trobat és que el narrador describia massa les coses, a mi m’agrada més poder imaginar-me les coses, en poques paraules en tinc prou.
En el primer comentari del llibre “La meva familia ia ltres animals” al primer cop d’ull m’ha semblat un llibre molt pesat, lletra petita, molt gruixut,
Però después de començar el llibre no semblava tant aburrit, tot i que el canvi de domicili m’ha sobtat, sense penasr-ho, amb altres problemas com l’idioma, la cultura, i aixó a la vida “real” no és una decisió que es prengui a la lleujera.
Un altre inconvenient que he trobat és que el narrador describia massa les coses, a mi m’agrada més poder imaginar-me les coses, en poques paraules en tinc prou.
Aquesta primera part no ha estat del tot malament, encara que no es un dels llibres que amb més entusiasme he llegit pero al cap i a la fi no ha estat tant pesada la primera part. El major problema han estat les continues descripcións del narrador, es un llibre bastant descriptiu.
A part de tot això no es una novela on tots els fets passen en un mateix ambit si no que es va movent de lloc sense tancar-se en banda. El personatge d'en Gerry (narrador) hi posa el xic d'humor a la novela.
No està del tot malament pero com ja he dit avans no es el meu estil de literatura prefereixo la prosa ;)
D’ aquesta primera part, m’agradaria parlar de la capacitat que té l’autor per descriure tot el que té al seu voltant.
Gerry, quan parla dels seus animals i dels seus descobriments, ho fa amb tan detall i tan sentiment, que realment sembla que estiguis al seu costat observant els petits insectes que ha agafat. És curiós que de tan petit fos capaç de descobrir tantes coses i que tingués paciència per estar-se tanta estona esperant que passés alguna cosa als animalons que havia decidit investigar. Penso que també s’ha de nombrar la paciència de Roger, el gos, que podia estar esperant el seu amic l’estona que aquest ho desitgés. I això, per un gos, no ha de ser fàcil.
A part de descriure els seus animals, també descriu els seus amics de l’illa: Spiro, les pageses, el pastor Yani, el seu professor George i el que serà el seu gran amic, Teodoro Stefanides. A totes aquestes persones, com a d’altres, les descriu d’una manera molt realista i divertida alhora, i de seguida et fas el perfil del personatge.
Totes les persones que coneix a l’illa tenen alguna peculiaritat especial que ell emfatitza a l’hora de fer-los parlar o d’explicar alguna de les coses que han fet. En les seves descripcions hi ha molts adjectius que serveixen per emfatitzar aquests punts.
El que trobo més divertit, però, són les descripcions de la seva família i les seves aventures. Com l’autor diu al pròleg, ell ho recorda amb ulls de nen, i jo crec que es fa present quan descriu els seus germans, ja que possiblement està exagerant els grans i les dietes de la Margo, l’arrogància d’en Larry i la poca paciència d’en Leslie, entre molts altres aspectes. Però el més divertit són les seves baralles per qualsevol cosa, les situacions a les que s’enfronten i els problemes individuals de cada membre, que s’acaba convertint en un problema per tots i en una discussió per solucionar-ho cadascú a la seva manera, que evidentment, és la millor.
Penso, que hi ha una diferència important en les descripcions dels seus animals, amb un to més científic, calmat i detallista amb les descripcions de les aventures familiars, que són ràpides, possiblement exagerades i d’allò més iròniques.
En el segon comentari del llibre “La meva família i altres animals” he fet una petita descripció dels membres de la família.
Larry: en Larry fa de pare de la família. És escriptor, i li agraden molt els llibres, és tossut, no sel pot fer cambiar d’idea fàcilment. Els seus germans sempre es queixen del seu físic, obès.
Mare: representa el poder tot i que no ho sembla, ja que sempre acaba cedint davant dels seus filles. Li agraden molt les plantes.
Leslie: aquest personatge li encanten les armes, quan estan a la casa nova, la gran, el crea el seu propi camp de tir.
Margo: aquesta personatge és molt presumida. S'enamora d'un turc que el final el deixa. És molt delicada i es cuida molt. Està molt ben informada sobre les dietes del les quals ella en fa unes quantes.
El que més m'ha agradat de la primera part de la meva familia i altres animals, són les dos escenes comiques que te, es a dir a la pensio suissa i quan en Larry vol cambiar de vila per a convidar-hi amics.
Un altre aspecte que tambè m'ha agradat són les mascotes de en Gerry, o la caricatura que ens en fa l'autor; l'Aquil·les la tortuga i quasimodo l colom, tant l'un com l'altre estan caraturitzats i ens en dona una imatge divertida.
D'altres aspectes que tambè m'han agradat es la desesperació d'en George encara que no ho expliqui en el llibre, al principi en George estava fent classes convencionals però a mesura que anava coneixent en Gerry s'adona que no li importaven en absolut les seves classes, cosa que el porta a relacionar-ho tot amb el medi.
Un altre cosa que m'ha agradat de la primera part és en Larry, m'encanta com porta la situació quan s'enfronta amb sa mare, i la ironia d'aixo es que la mare i cau repetidament.
Els aspectes negatius de la part, i en general de la obra es que és massa descriptiva, i practicament no hi ha acció.
En definitiva la meva opinio es que el llibre es divertit, l'unic problema es que és massa descriptiu, encara que potser és perquè no estic acostumat a llegir aquest tipus de llibres.
El que més m'ha agradat de la primera part de la meva familia i altres animals, són les dos escenes comiques que te, es a dir a la pensio suissa i quan en Larry vol cambiar de vila per a convidar-hi amics.
Un altre aspecte que tambè m'ha agradat són les mascotes de en Gerry, o la caricatura que ens en fa l'autor; l'Aquil·les la tortuga i quasimodo l colom, tant l'un com l'altre estan caraturitzats i ens en dona una imatge divertida.
D'altres aspectes que tambè m'han agradat es la desesperació d'en George encara que no ho expliqui en el llibre, al principi en George estava fent classes convencionals però a mesura que anava coneixent en Gerry s'adona que no li importaven en absolut les seves classes, cosa que el porta a relacionar-ho tot amb el medi.
Un altre cosa que m'ha agradat de la primera part és en Larry, m'encanta com porta la situació quan s'enfronta amb sa mare, i la ironia d'aixo es que la mare i cau repetidament.
Els aspectes negatius de la part, i en general de la obra es que és massa descriptiva, i practicament no hi ha acció.
En definitiva la meva opinio es que el llibre es divertit, l'unic problema es que és massa descriptiu, encara que potser és perquè no estic acostumat a llegir aquest tipus de llibres.
Quan vaig veure el llibre vaig pensar que seria incapaç de llegir-me’l, però a poc a poc vaig anar fent i finalment l’he acabat.
La primera part ha estat força entretinguda tot i que pel meu gust hi ha masses descripcions poc interessants.
La meva família i altres animals tracta la historia d’una família anglesa que es trasllada a l’illa grega de Corfú.
Aquesta familia la constitueixen: la mare, en Larry (el fill gran), la Margo, en Leslie, en Gerry (el fill petit ) i en Roger (el gos).
En arriba a l’illa, la família s’allotja en un hotel que esta situat al costat d’un cementiri i això i el altres coses com la de no tenir bany, no els acaba de convèncer.
Un taxista, Spiro els ajuda a busca una casa. Desprès de busca mol troben la casa perfecte per a ells.
Aquesta primera part es basa en la vida que fan mes o menys tots els membres de la familia a l’illa.
En Gerry ens descriu els curiosos personatges que coneix, i els amics que fa. Acompanyat del seu fidel gos Roger, descobreix coses fascinats sobre els animals.
Ja fa dies que m'he acabat aquesta primera part del llibre, cosa que provoca que no la tingui gaire recent.
La història, que es narrada en primera persona pel Gerry, el més jove d'una família composta per quatre germans i una mare (del pare no se’n menciona res) , tracta sobre l’estada a l’illa grega de Corfú del protagonista i de tota la seva família.
En Gerry, es un gran amant dels animals, i gairebé tots els capítols tenen alguna part on es parla de qualsevol criatura que troba al seu voltant.
Només arribar a Corfú, s’instal•len en una pensió de l’illa, però no s’hi estan gaire temps, ja que es un lloc poc higiènic. Ràpidament decideixen anar a buscar una casa, i posen com a prioritat principal que la casa tingui uns banys ben grans.
Per buscar la casa, troben ajuda en un taxista, anomenat Spiro, que es fa amic de la família ràpidament. L’Spiro té coneixements d’anglès, i gràcies a això es comunica perfectament amb tothom, i els assessora a l’hora de comprar la casa, etc...
Aquest personatge penso que està ben trobat, i reconec, encara que precisament sigui el que més nerviosa em posa, que el fet de que estigui mal escrit quan parla ell és una bona idea, ja que això m’ajuda a fer-me una idea més propera del personatge a la que l’autor intentava explicar.
Gràcies a l’ajuda d’aquest, la família es trasllada una casa vermella, de color de maduixa, molt més maca que totes les altres que han visitat.
A en Gerry, li agrada passejar-se pels voltants de la casa, amb el seu gos Roger, ien aquestes sortides que fan plegats sovint es troben a estranys personatges, com ara l’home de les Cetònies, un home peculiar, que no parla, i que sempre va carregat de mil objectes i animals, a en Gerry, li agrada molt trobar-se a aquest personatge, i sovint li compra animals.
En aquestes escapades que fa amb el seu gos acaba coneixent a la majoria de veïns, i a força de sentir-los i parlar-hi, acaba parlant el idioma de l’illa.
Com que en Gerry te una gran fascinació pels animals i es passa el dia al carrer, la seva família decideix que li haurien de posar un professor particular, perquè l’eduqués. L’encarregat d’aquesta feina es en George, un amic del Larry (el germà gran del protagonista).
Un dia que va a fer classe amb en George, es troba que està acompanyat, per un Home anomenat Theòdoros. Un personatge que sap moltes coses sobre ciència i animals, i que en Gerry troba ràpidament interessant. A partir de que es coneixen, es troben de tant en tant, van a inspeccionar racons de l’illa i, a vegades, queden per prendre el té.
Aquest personatge, com L’Spiro, també té una manera curiosa de parlar, no es que no parli correctament, es que parla fent-se preguntes a ell mateix i constantment intercala hums i hems... en mig del seu discurs. Aquesta característica m’ajuda a imaginar-me’l.
La primera part acaba amb en Larry proposant-li a la mare de canviar-se de casa, simplement perquè ha convidat a molts amics i no caben a la casa on estan vivint actualment.
Aquest, es un final de capítol que m’agrada, tot hi que es força irreal, que sense pensar-s’ho gaire canviïn de casa, es gairebé tant irreal com quan al principi del llibre el Larry proposa de marxar d’Anglaterra a Grècia, només per a canviar d’aires.
Quan vaig començar aquest llibre, no en tenia gaires expectatives, però havent avançat una mica, em va començar a interessar més. No es que tingués les ganes constants de llegir i llegir, però tenia una certa curiositat per continuar sabent que passaria més endavant.
Pel meu gust, a aquest llibre li sobren les descripcions, ja que alenteixen la lectura.
I tot i que es diu que l’objectiu principal del llibre era descriure criatures (animals, etc..) de Corfú, quan arriba una descripció se’m treuen les ganes de continuar llegint. Sobretot perquè em costa entendre les coses que diu per la gran quantitat d’adjectius que té cada substantiu, que fan que m’oblidi de quin era el nom que complementaven.
La segona part comença en una casa nova i amb un allau de convidats d’allò més divertits i variats. En Gerry s’ho passa la mar de bé escoltant les històries dels curiosos convidats, però amb qui s’ho passa més bé és amb en Teodoro. Amb ell aprèn moltíssimes coses, ja que comparteixen els mateixos interessos malgrat la gran diferència d’edat. Penso que aquest tema és important, ja que molta gent no entén que persones de diferents edats poden compartir interessos i poden passar una estona interessant plegats.
En aquesta segona part em continua fascinant la capacitat que té en Gerry per aprendre tantes coses dels animals i la paciència que demostra. Però penso que la seva família també té molta paciència, ja que ha de sobreviure als “perills” que comporta viure amb en Gerry (com per exemple trobar-se animals verinosos per tot arreu o coses similars).
Doncs continuo llegint, però em sembla que el pròxim comentari estarà dedicat a la mare.
La primera part del llibre m'ha agradat força, encara que hi havia trossos que es feia avorrit, sobretot quan parla sobre els insectes i el món de la natura, ja que és un tema que no m'interessa gaire. Però també s'ha de dir que m'hi he enganxat força.
Els personatges que m'han agradat més són la Margo i en Larry.
El que més m'ha agradat d'en Larry és el seu sentit de l'humor. Gairebé sempre que aquest personatge intervé en el relat hi ha alguna cosa que et fa somriure, encara que no m'agrada com tracta a la mare.
La Margo m'ha agradat molt perque suposo que em puc sentir identificada amb ella (sobretot amb el problema de l'acné). M'ha agradat molt la part en que dóna petons als peus del sant per que li curi el problema de la cara, de tan preocupada que està.
Un personatge que també m'ha agradat, encara que no és d ela família es el científic, que és amic d'en George. És una persona molt intel·ligent i molt sàvia i el fet de que tracti en Gerry com a un igual m'ha agradat força també.
A veure si la segona part m'agrada igual o més (encara que de moment va per bon camí).
Aquesta primer part de "La meva família i altres animals" m’ha semblat una mica curiosa i al mateix temps pesada. I dic això perquè quan comences les primeres pàgines, t’enganxes una mica pel fet de que sen van d’un dia per l’altre, amb quatre coses, sense saber a on exactament, que hi trobaran i que faran allà, i tens la curiositat de saber com se’n sortiran. Això ja et fa que sentis la necessitat de com començarà la nova etapa de viure a un altre lloc, totalment desconegut per ells.
Abans d’embarcar-se aquesta nova etapa fa una descripció de la seva família i explica totes les seves aficions i que agafaran pel canvi d’habitatge. Aquesta petita descripció no es fa pesada, però un cop ja són a l’illa i comença amb totes les descripcions dels animals que veu s’acaba fent llarguíssim com si no s’hagués d’acabar mai. Trobo interessant per alguna part el llibre, però també la part més avorrida de les descripcions.
Al ser el mateix escriptor el protagonista i narrador del llibre, que el fa és que sentis més a prop l’historia, com la viu ell, però en part trobo que aquets personatges són una mica estranys, i que la situació de que un dia per l’altre t’en vagis a viure a un altre lloc, completament diferent al teu, em sembla una mica impossible.
Quant em vaig comprar aquest llibre i el vaig començar a mirar per sobre, lo primer que vaig pensar es que seria un llibre molt avorrit i molt lent de llegir. Ara que ja porto un cert temps llegint-lo i vaig força avançant, segueixo pensant el mateix. A mi no m’agraden els llibres d’animals ni els llibres que el protagonista es passa pàgines senceres en descriure el que veu.
L’argument d’aquest llibre no em desagrada, el que passa es que el protagonista, en Gerry, sempre va a fer les seves excursions per el camp i allà es para a descriure tot el que veu i al final es fa molt pesat. Jo crec que aquest llibre esta pensat per a gent a la que els hi agradin molt els animals. També hi han hagut moment divertits en el llibre, però han sigut pocs. En general el llibre no m’ha agradat, prefereixo un bon thriller.
El primer cop que vaig veure al llibre ja no em va fer molt bona impressió. Per el que es la primera part a mi m’ha agradat força però m’ha costat molt començar-lo ja que hi ha parts que t’enganxes però quan el narrador començar a descriure al paisatge i lo que veu m’ he tingut que llegir mes d’un cop ja que hem perdia. Reconec que les descripcions estan be però jo opino que si fossin mes curtes no es feria tant pesat. En quan el trossos que m’ han agradat o m’han sorprès mes han sigut quan la família es muda ,quant en Larry vol espantar als gossos, quan veuen que esta al costat d’un cementiri que la mare desesperada mentre que el nois so passen be miren com pugen als cotxes fúnebres ,quant un dels germans coneix un ramader que li explica “mites”.en George i la seva fascinació per la natura. També m’ha sorprès l’últim capítol per dos raons una per que en Larry es vol canviar una altre cop de casa i perquè aquest capítol esta en al llibre de l’any passat.
És un llibre bastant interessant però la manera en que està relatat és bastant feixuga. Hi han moltes repeticions i a més les explicacions són massa detallades la qual cosa les fa massa pesades. Em va portar molt de temps llegir-me'l ja que se'm va fer molt avorrit i llarg.
S'ha de dir que hi algunes parts en les quals hi ha una mica d'humor, però a part d'aixo no gaire res més. Possiblement en la llengua original del llibre aquets actes humorístics serien més interessants i divertits. per exemple un tros en el qual m'agrada bastant és en el que el Gerry tñe el colom Quasimodo ja qu e aquest tros m'ha semblat molt enginyós i entretingut.
Pel que he llegit en els altres comentaris sembla ser que hi ha molta gent pensa el mateix que jo sobre aquest llibre. Espero que la segona part sigui més entretinguda.
A mi la primera part del llibre
"La meva familia i altres animals",
no m'ha agradat gaire perqué se m'ha fet massa detallada, ja que descriu molt els detalls,i al mateix temps l'hi falta humor.
Realment es llibre no está tan malament, si passem per sobre els aspectes ja mencionats.
De la primera part el que més gràcia m'ha fet, és quan ens dius que té com a animals doméstcis, animals com ara una granota o un colom, és una miqueta insòlit, però al mateix temps li dona uma mica de gràcia al llibre ja que és una cosa curiosa
Per resumir amb una frase la primera part de “ la meva família i altres animals” podríem dir:
És una historia amb un pèl de ficció però no obstant es basa en la realitat.
Ficció, perquè com hem pensat molts companys, es fa difícil d’entendre la rapidesa en que una família la qual no es petita, agafa les maletes amb un sol dia i marxa del seu país, Anglaterra, en busca d’un altre lloc com Corfú a Grècia un lloc totalment diferent. Realitat, perquè encara que en molt moments, la lectura s’ha m’hagi fet passada, el fet de que el narrador vagui explicant detalladament la aventura, i a vagades massa, posa un punt de realitat, perquè tu fa creure.
Un altre expecta que ma sobtat molt, es que l’únic detall que fa que per mi el llibre sigui una mica més interessant, es el germà gran, perquè am fa gràcia que es prengui la vida amb humor, i rapidesa, podríem dir que gràcies a ell la família marxa. Un altre aspecte són els personatges que van apareixen al llarg de la relat, per mi són rars, molt rars hi havien moments que m’avia de rellegir la pàgina perquè no am quadraven els noms dels animals domèstics com la tortuga Aquil·les o el colom Cuasimodo.
La primera part es centra molt am les aventures i moments del narrador, tot el que veu, el que sent, i que fa, és el que ho disfruta més.
Realment la primera part no m’agradat massa, des del primer moment vaig veure que era un llibre que am costaria de llegir, perquè no es del meu tipus, massa natura, només llegir els primers 6 capítols, ja m’ha costat, ara, el capítol que no hi havia manera de acabar a sigut el “Mitja faneca de saviesa”. Esperem que la segona sigui millor.
La primera part de "La meva familia i altres animals" ha estat interessant.
Era el fet de començar el llibre amb bon peu, perquè des del principi vaig veure que era un llibre bastant dificil de llegir.
Masses descripcions, fan que el llibre costi de llegir, però també fa que t'aporti coses noves. Com nous animals "les centònies".
Considero que es la part que menys m'ha costat llegir pel fet de voler començar amb bon peu.
Publica un comentari a l'entrada