dimarts, 8 de gener del 2008

La meva família i altres animals, de Gerald Durrell


Gerald Durrell va néixer a Jamshedpur, Índia, el 1925 i va morir a l'illa de Jersey el 1995. La seva família, que havia tornat a Anglaterra l'any 1928, va viure a l'illa grega de Corfú entre el 1934 i el 1939. Aquest llibre, La meva família i altres animals, és fruit de l’estada a l’illa i de les experiències que allà hi va viure. El llibre és ple d’humor, un humor innocent i personal, que el converteix en un dels llibres més sensibles i divertits de la literatura contemporània. Podrem comprovar que, ja de ben petit, es dedicava a l’estudi i l’observació dels animals i que, més endavant, va estudiar zoologia i es va convertir en un naturalista d'anomenada universal.


Podeu trobar algunes informacions sobre l'autor i el llibre en aquestes adreces:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gerald_Durrell

http://www.diaridelsestudiants.com/noticia.php?id=51177275405


4 comentaris:

Anònim ha dit...

La primera part està força be no es la millor de les parts pero m'ha agradat força és la part en la que coneix una mica tots els habitants de l'illa i parla de ells parla de l'home de les cetònies, l'spiro , l'home aquell que te un escorpí en una ampola d'oli en theodorus, i de la seva família primer fa una introducció breu subre com van decidir anar a l'illa i com van anar passant per la pensio suïssa que pasaben els morts per devant quan hi havia enterro, coneixen l'spiro, es salten la aduana de l'illa i com arriben a la vil.la de color de maduixa, com coneix a en theodorus amb el tema de les aranyes i com decideixen canviar de casa perque no hi caben els convidats i s'han de canviar de vil.la

Anònim ha dit...

He decidit, fer un comentari sobre el protagonista, en Gerry, i la seva passió per la naturalesa.

Ell és el petit d'una família Anglesa (de les colònies de la Índia). Es veu que ja des de ben petit que ja té un cert interés en vers la naturalesa i sobretot en vers els animals. Quan es traslladen a Corfú (Grècia), té la gran sor te viure en una vil·la amb un pati considerable al costat d'uns olivars i del mar, que permeten tenir diferents tipus d'animals: aqüàtics, terrestres...

Durant tot el llibre, en Gerry, té diferents animals: tortugues, coloms, ocells, però, tots són més o menys temporals, menys en Roger, el gos, que l'acompanya a tot arreu.

Quan coneix en Theódoros, bióleg de Corfú, té la gran sort de poder anar cada setmana al seu laboratori i conéixer noves espècies d'animals que ell no coneixia. Moltes vegades es queden al laboratori, i en Gerry no para de fer-li preguntes que sempre tenen resposta o bé per mitjà dels coneixements d'en Theócoros o bé per mitjà de la gran quantitat de llibres que hi ha al laboratori. També, a vegades fen el que en diuen fer "excurcions" per tota l'illa a veure animals.

Crec que aquest trasllat de la família ha afavorit molt a en Gerry ja que l'ha permés fer el que ell li agrada: experimentar amb la naturalesa.

Anònim ha dit...

En aquest comentari em basaré en tots els membres de la família Durrell (menys en Gerry, ja que l'hi he dedicat un comentari particular).

Mare: representa que és la que ha de manar, però el lector té la sensació que ella no té poder de desició, s'hi oposa, però sempre acaba deixant fer als seus fills. Li agraden molt les plantes.

Larry: fa el paper de "pare" de la família, té el poder de fer el que vol amb la seva mare. És escriptor, no és gaire raonable. Tots els seus germans es queixen de la seva "obesitat". Li agraden molt els llibres.

Leslie: no surt gaire al llibre, li agraden molt les armes. Quan estan a la casa nova (la gran) es monta el seu propi camp de tir.

Margo: un l'única filla de la família, és molt presumida i una mica "finolis". S'enamora d'un turc que el final el deixa. Es cuida molt, fins hi tot li demana a un sant que li curi l'acne. Està molt informada sobre les dietes i en fa unes quantes.

Anònim ha dit...

Sincerament, aquest llibre no el he trobat interessant fins al final.
Potser el perquè del que no m'agradi sigui perquè no m'agrada llegir llibres de text.
En aquest llibre he trobat massa descripcions d'animals que realment es fan aburrides però t' orienten més cap a la lectura.
Això a provocat una mica de aburriment, però en la tercera part hi ha un notable millorament a la lecura ja que canvien de domicili i bastant la seva forma de viure.

Encara les crítiques que he comentat d'aquest llibre, no està tan malament, però no t'enganyare Eusebi, i es massa llarg i una mica aburrit.

Calificació del llibre: 6