dilluns, 29 d’octubre del 2007

Un haiku per a l’Alícia, de Francesc Miralles

El primer llibre que hem llegit amb els nois i noies de 4t ha estat aquest llibre de Francesc Miralles: Un haiku per a l’Alícia. De la lectura se n’han desprès dues activitats bàsiques: hem treballat la comprensió del text des de diversos punts de vista i hem tancat la lectura amb un treball de creació: la confecció dels haikus per a l’Alícia que no va arribar a compondre el protagonista del llibre.

Per començar l’argument del llibre, un recull de fonts d’informació diverses sobre aquest tipus de poemes i després una mostra de les composicions dels alumnes que, a més van acompanyades d’il·lustracions.


SINOPSI: Als disset anys, el Genís Gràcia creu que la seva vida és un fracàs: els pares s’han separat, no se’n surt amb els estudis, s’avorreix... Quan creu que ha arribat a un carreró sense sortida coneix l’Alícia, que ha fundat una societat secreta on es discuteix sobre la felicitat, els diners o el sentit de la vida. La fascinació per la misteriosa Alícia, amant dels haikus, coincideix amb la singular feina que acaba de trobar en una editorial.


Sobre els haikus

1.Un haiku de Miquel Martí i Pol

Ulls clucs, contemplo
els vells, fidels paisatges
que m’acompanyen.
(Miquel Martí i Pol)


2. De Francesc Miralles: Un haiku per a l’Alícia

p.43 Un haiku és un poema molt breu que descriu un moment d’emoció en contemplar la natura. Com si el poeta es fongués, d’alguna manera amb tot el que l’envolta. Té una estructura molt senzilla: tres versos breus que no cal que rimin. Han de reproduir un moment precís o una emoció concreta. Els autors tradicionals japonesos s’inspiraven en la natura.

3. Una citació de Mario Benedetti

Senzillament, l’haiku clàssic, com a forma lírica, se’m va figurar sempre com un desafiament, tant per la seva estructura fixa, com per la seva brevetat obligada, que el fa encara més cenyit que, per exemple, el sonet, que en la poètica espanyola és tal vegada l’estructura clàssica més rígida. Amb tan sols 17 síl·labes i amb una distribució invariable (5-7-5), l’haiku és en sí mateix una unitat, un poema mínim i no obstant complet. D’aquí la seva visió instantània, la seva condició de guspira, de vegades el seu toc d’humor o d’ironia. Bashoo va deixar per la posteritat aquesta curiosa definició: Haiku és senzillament el que està succeint en aquest lloc, en aquest moment.

Mario Benedetti, 1999

4. Pàgines web de referència

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=haiku&operEntrada=0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Haiku

http://www.movi-ment.net/haiku.html


Per acabar, la tasca que es va proposar als alumnes és la següent:

* Escriu un parell d’haikus inspirats en un tema de la natura tenint en compte les explicacions teòriques anteriors. Per presentar-los adequadament, escriu-los a ordinador i acompanya’ls d’una il·lustració (original o no), però que sigui adequada. Tingues molt present la presentació que et demano. Dedica mig full a la presentació de cada poema.